AVANTGUARDES LITERÀRIES

NOUCENTISME	AVANTGUARDES
perfecció raó ordre serenitat bellesa formal	destrucció de l’harmonia irracionalitat somni i follia transgressió admiració per elements nous: màquines, fabricació, velocitat, perill.

Els moviments principals foren:

1.- Futurisme: Creador: Filippo Tommaso Marinetti.

–     S’interessa pel maquinisme , velocitat,  modernitat, joventut.

• En literatura: Absència de puntuació i majúscules, trencament dels versos, desordre sintàctic, defensa de les paraules en llibertat, cal·ligrames i collages lingüístics.

Papasseit introduirà aspectes futuristes a la seva obra poètica

2.- Surrealisme: Creador: André Breton.

• Intent d’alliberar l’individu de qualsevol lligam que limiti la creació. Importància dels somnis ( onirisme) i del subconscient. Influència de Sigmund Freud.
• Sigmund Freud: Psiquiatre creador del psicoanàlisi (mètode d’introspecció psíquica). Va estudiar la interpretació dels somnis i la influència de l inconscient en els actes quotidians.

1. L’obra de Freud constitueix una de les més conegudes aportacions sobre la natura humana.
2. Originàriament, cercava un mètode per a guarir trastorns psíquics com ara les neurosis.
3. L’anàlisi de les causes d’aquests transtorns, el conduí a l’elaboració d’una teoria general sobre la vida psíquica, la societat i la cultura.
4. Així, la psicoanàlisi és una investigació científica sobre les malalties o trastorns mentals, i en segon lloc, una investigació filosòfica sobre l’home i la cultura.
5. L’inconscient no és observable, però es manifesta en determinats comportament: es manifesta en els somnis, en els actes fallits o errors de la nostra vida quotidiana, en els trastorns mentals, especialment els neuròtics.
6. Els somnis, diu, són el camí reial vers l’inconscient.
7. L’inconscient és el nivell més profund de la ment; menys profund és el preconscient; el més perifèric i on temporalment es posen informacions i experiències és el conscient.
8. Les vivències desagradables i traumes són desplaçats i sepultats, mitjançant la repressió i altres mecanismes de defensa, a l’inconscient.

• En literatura, el surrealisme es representa: Escriptura automàtica. Escriure pensaments sense que la raó intervingui. ( textos incoherents, desconnexos, absurds…).

JV Foix introduirà elements surrealistes a la seva obra poètica.

3.- Cubisme: Màxim representant Guillaume Apollinaire.

• Moviment més aviat pictòric. Utilització de figures geomètriques que després cadascú haurà d’interpretar mentalment.
• En literatura: Collage i cal·ligrama.

L'obra poètica de Papasseit incorpora la forma del cal.ligrama. Vegeu més avall

4.- Dadaisme. Creador Ttristan Tzara.

–     Expressió espontània i destrucció de mètodes tradicionals.

• En literatura: Collage i cal·ligrama.

TRETS DE LA POESIA AVANTGUARDISTA

• Collage lingüístic: paraules d’altres idiomes.
• Collage icònic: dibuixos, símbols de diferent procedència.
• Ús de diferents tipus de lletra, cossos, subratllats…
• Eliminació dels signes de puntuació, majúscules…
• Espais en blanc, silencis…
• Ús del cal·ligrama.

Artistes catalans avantguardistes: Salvador Dalí, Joan Miró, Joan Salvat Papasseit, Josep Vicenç Foix i Joan Brossa, J.M. Junoy 

Vídeos Avantguardisme:

SOBRE  JOAN SALVAT PAPASSEIT:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3597&p_ex=Salvat%20Papasseit

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Vida-i-obra-de-Salvat-Papasseit-a-lArts-Santa-Monica/video/3285850/

• Dadaisme ( 4. min)
• Surrealisme ( 4.29min) Castellà
• Dalí versus Magritte ( 10.05 min)
• Dalí i les mosques ( 1.22 min)
• Futurisme ( 2.27 min)
• Joan Salvat-Papasseit ( 2.22 min)
• Joan Salvat-Papasseit 2 (28.min)
• J.V. Foix (14. min)

SOBRE JOAN SALVAT PAPASSEIT: UNS POEMES PER LLEGIR 

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas

-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut jo ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,

a l'amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant;

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

SOBRE JV FOIX: UN POEMA 

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

Del temps antic, i a l'acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l'embragat, o al coixinet que embosca

L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!

Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:

M'exalta el nou i m'enamora el vell.