ORACIÓ COMPOSTA

L’ORACIÓ COMPOSTA

Mireu els enllaços gramaticals que hi ha a la columna dreta del blog



ORACIONS COMPOSTES:

http://www.slideshare.net/Manelic/oracions-compostes

3. 1. Concepte i tipus d’oració composta

3. 2. Les oracions juxtaposades

3. 3. Les oracions coordinades

3. 4. Les oracions subordinades

            3. 4. 1. Les oracions subordinades substantives

            3. 4. 2. Les oracions subordinades adjectives

            3. 4. 3. Les oracions subordinades adverbials

3. 1. Concepte i tipus d’oració composta

Oració composta:

a) Avui està content, fa bona cara.

b) No duia les claus i no va poder entrar a casa.

c) La Mireia diu que no li agrada la verdura.

 

Oració composta                                                

3. 2. Les oracions juxtaposades

Dues oracions o més són juxtaposades quan, malgrat que tenen relació entre elles pel significat, tenen estructures sintàctiques independents i estan separades només per signes de puntuació, sense cap element d’enllaç específic.

a) Tenia molta feina; no podia sortir.

b) La Maria llegia; el seu germà jugava a l’ordinador.

c) Va entrar a la sala; tocaven les nou.

3. 3. Les oracions coordinades                                                                                   

Dues oracions o més són coordinades quan estan enllaçades per mitjà de conjuncions coordinants, que fan la funció de nexes. Tenen estructura sintàctica independent.

CLASSES	NEXES	SIGNIFICAT GENERAL
Copulatives	i, ni	Addició
Disjuntives	o, o bé	Alternativa
Distributives	ni...ni,o...o,ara...ara, no solament... sinó (que) també	Distribució
Adversatives	però, sinó (que), tanmateix, així i tot	Oposició
Il·latives	doncs, per tant, per consegüent	Deducció
Explicatives	és a dir, o sigui, això és	Aclariment
Continuatives	doncs, a més	Continuïtat

EXERCICIS

1. Transformeu les oracions juxtaposades en coordinades, unint-les amb un nexes sempre diferent. Digueu el tipus d’oració coordinada obtinguda.

1. M’agraden les galetes dolces, no les saldes.

2. Va destapar el cava; va fer un forat en el sostre.

3. Aviat m’instal·laran correu electrònic a casa: estaré més ben comunicat.

4. Viu en una casa cantonera: s’està a l’encreuament entre dos carrers.

5. No canta, destrossa les orelles.

6. Es dutxava cada dia. Sempre feia pudor.

7. No hi vagis ara; vés-hi més tard.

8. S’enfada com una mona, riu com un beneit.

2. Uneix les dues oracions a través de nexes de coordinació. Substitueix els elements repetits per pronoms febles.

1. La senyora Lola té un gos. Han pres el gos a la senyora Lola.

2. L’Àngel renta la roba als seus pares. L’Àngel deixa que la seva germana estengui la roba als seus pares.

3. Els alumnes han buscat una ratapinyada per l’institut; els alumnes no han trobat encara aquesta ratapinyada per l’institut.

4. No vull parlar amb ella per telèfon; m’estimo més parlar amb ella personalment.

5. Avui no et podré dur el gos a cal veterinari. Hauràs de dur el gos a cal veterinari tu mateixa.

6. Els pares ja no poden acompanyar les filles a un centre tan allunyat. Caldrà que els pares trobin un servei de microbús que pugui acompanyar les filles a un centre tan allunyat.

7. La Carme s’ha afanyat molt a enllestir l’article. No és segur que publiquin l’article a la Carme.

8. La Mariona renta la cara a les nines. El seu germà eixuga la cara a les nines.

9. El pare vol apedaçar els pantalons al seu fill gran. Aquest no deixa ni tocar els pantalons al seu pare.

VEURE ENLLAÇ ORACIONS COMPOSTES RESUM

I DESPRÉS: les-oracions-subordinades-adverbials ( ii)

EXERCICIS DE TOT:

https://es.scribd.com/doc/13519025/EXERCICIS-DE-SUBORDINADES

LA VISITA D'UN INSPECTOR, JB PRIESTLEY

LECTURA DE LA LECTURA: LA VISITA D'UN INSPECTOR

1. QUIN ÉS EL MISSATGE MORAL DE L'OBRA? JUSTIFICA-HO

2. QUINES BROMES DEL SR BIRLING ES CONVERTIRAN EN UNA IRONIA TRÀGICA?

3.COM REACCIONA SHEILA EN TENIR LA NOTICIA ELS FETS. EVOLUCIONA EL SEU PERSONATGE?

4.QUIN ÉS EL MOTIU PEL QUAL L'INSPECTOR NOMI ÉS ENSENYA LA FOTOGRAFIA A UN ÚNIC PERSONATGE CADA VEGADA?

5.QUIN ÉS EL PERSONATGE MÉS CONSCIENT DE LA REALITAT? PER QUÈ?

6. DESCRIU EL COMPORTAMENT DEL SENYOR I LA SENYORA BIRLING. DESCRIU-LOS PSICOLÒGICAMENT. QUÈ DIUEN, COM ES MOSTREN, QUÈ PENSEN...

7. EN QUIN SENTIT S'ABUSA I ES MALTRACTA  LA NOIA? QUÈ ESTÀ CRITICANT L'AUTOR? 

8. EL TEXT TÉ UNA ESTRUCTURA CIRCULAR, PER QUÈ? QUÈ ENS VOL COMUNICAR L'AUTOR AMB AQUEST DESENLLAÇ TAN ESTRANY?

9. ASSENYALA ELS ASPECTES QUE ENS FAN ADONAR DE L'ÈPOCA HISTÒRICA EN QUÈ SE SITUA L'OBRA. ARGUMENTA LA TEVA RESPOSTA

10. ÉS VERSEMBLANT LA FIGURA DE L'INSPECTOR? I EL FET QUE TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA HI ESTIGUIN INVOLUCRATS EN LA HISTÒRIA DE L'EVA SMITH?  I SI RES D'AIXÒ NO FOS VERSEMBLANT, ES DEBILITARIA EL VALOR DEL MISSATGE DE L'OBRA?


                                              

NARRACIÓ: UN CRIM PERFECTE?

TALLER D'ESCRIPTURA:  EL CRIM PERFECTE

Després de llegir MALSON EN GROC de Fredrik Brown i LA POTA DE XAI de Roald Dhal, intentarem fer un conte ( dues pàgines) breu i de suspens: un crim perfecte...

Cal usar el vocabulari  après durant les lectures:

anar amb peus de plom

anar de bòlit

engarjolat

Amb prou feines...

enxampar

infal.lible

espifiar

coartada

sospites

avantatge

Més lèxic ( del conte EL XAI AL SACRIFICI)

adelitar-se
enriolat
fressa
remor
desmenjadament
acotar el cap
estremir-se
insòlit /a
feixuc/ o feixuga
persuadir

Unes quantes recomanacions: 

1.  El lector i el detectiu han de tenir les mateixes oportunitats de solucionar el problema. Totes les pistes s’han d’anunciar i descriure amb detall.

2.  L’autor no pot usar, respecte al lector, trucs diferents als que el culpable usa respecte al detectiu.

3.  No han de narrar-se històries amoroses. La trama amorosa distreuria el lector.

4.  El culpable no pot descobrir-se sota pressió del detectiu o de la policia.

5.  El descobriment del culpable s’ha de produir per un seguit de deduccions lògiques. Mai per casualitat, accident o confessió espontània.

6.  Hi ha d’haver, per definició, un policia o detectiu, el qual ha de fer bé la seva feina. La seva tasca consisteix a reunir proves que el conduiran fins al culpable.

7.  Una novel·la de detectius sense cadàver és inviable.

8.  Els mitjans per a la resolució del cas han de ser realistes: estan prohibits l’espiritisme i l’endevinació.

9.  No pot haver-hi més d’un detectiu. Reunir tres o quatre talents suposaria un desavantatge per al lector.

10. El culpable ha de ser una persona amb un paper important a la història; un personatge conegut pel lector. Descobrir un culpable que apareix en el darrer capítol o que té un paper insignificant, seria una mostra d’incapacitat de l’autor.

11. L’autor no pot escollir el criminal entre el personal domèstic o similars. Seria massa fàcil.

12. Hi ha d’haver un únic culpable, sense tenir en compte el nombre de crims comesos.

13. Les societats secretes, màfies, sectes... no hi tenen cabuda. Cal distingir la novel·la d’aventures de la novel·la policial o detectivesca.

14. La manera en què es comet i crim i els mitjans per descobrir el culpable han de ser racionals i científics. No poden usar-se les ciències ocultes i els seus instruments imaginaris.

15. La solució a l’enigma ha d’aparèixer de forma clara, però ambigua, durant la trama. És a dir, si es rellegeix el llibre un cop acabat, s’ha de poder veure que les pistes eren a l’abast i que permetien descobrir el culpable.

16. No hi ha d’haver descripcions extenses. Endarrereixen l’acció i distreuen el lector. Cal plantejar un problema, analitzar-lo i resoldre’l.

17. El culpable no ha de ser un professional del crim. Els delinqüents habituals són del àmbit de la policia, no dels detectius.

18. El que en un principi s’ha presentat com a crim, no pot resultar, al final, un suïcidi o un accident. Seria una traïció al lector.

19. El mòbil del crim ha de ser estrictament personal.

20. Hi ha alguns trucs que, com que ja han estat usats en moltes ocasions, no apareixeran:

a) La marca de les burilles de cigarreta com a prova inculpatòria de la identitat del culpable.
b) La sessió d’espiritisme trucada en la qual el culpable, mort de por, confessa.
c) La coartada construïda amb un maniquí.
d) El germà bessó del sospitós.
e) El sèrum de la veritat.
f) L’assassinat comès davant els representants de la llei.
g) L’ús d’associacions de paraules per descobrir el culpable.
h) L’ús d’un codi secret.

S.S. Van Dine. "Les vint regles per al crim perfecte". The American Magazine. Setembre 1928.