dimecres, 23 de novembre del 2016



UN HOMENATGE A ROALD DAHL


Saps qui és i què ha escrit?
Coneixeu alguna de les seves històries?
Quina us va agradar més? Per què?


i aquests versos perversos, adaptats pel poeta Miquel Desclot

LA VENTAFOCS

(...) una nit primaveral,
les Germanastres, plenes d'or de llei,
se'n van al ball que hi ha al Palau del rei,
mentre la Ventafocs, que és tan bonica,
està tancada en un celler, pobrica,
amb ratots afamats pertot arreu
que li mosseguen el dit gros del peu.
I esgaripa:"Socors! Que vull sortir!".
La Fada, així que sent un bram tan fi,
apareix, resplendent com un braser,
i pregunta: "Estimada, que estàs bé?".
"Bé, dius?", fa la Cendrosa. "No ho saps veure,
que estic madura per tornar-me neura?"
Engega un cop de puny a la paret
i xiscla: "Has de portar-me al ball de dret!
A Palau hi ha un ball "disco"! Elles hi van,
i jo aquí, amb una enveja delirant!
Vull un vestit! Una carrossa d'or!
Un anell! Un brillant! Vull un tresor!
I xinel·les de plata, o de platí,
i unes mitges de nàilon, que fan fi!
Amb tot això al damunt pots ben comptar
que aquest Príncep se m'ha de declarar!".
I diu la Fada:"Espera't un segon".
Clava un cop de vareta, i, ves per on,
en un tres i no res, com en un salt,
tenim la Ventafocs al ball reial!
Les Germanastres perden la bavalla
de veure-la amb el Príncep, balla que balla.
la mossa se li abraça fortament
i s'arramba al seu pit d'home valent.
El Príncep ja en té els óssos tots cruixits
i només fa esbufecs pels descosits.
Toquen les dotze, i ella fa: "Punyell!
M'he d'afanyar si vull salvar la pell".
El Príncep crida: "No, tu no te'n vas!".
Brama la Ventafocs: "Deixeu-me anar!",
i s'esqueixa el vestit de tafetà.
Ha de fugir-ne amb la roba interior,
i perd una xinel·la en un graó.
El Príncep s'hi abalança com un llamp
i se l'estreny al pit, tot fet un flam.
"La que li vagi bé, dolenta o bona",
diu ell, "demà serà la meva dona.
Visitaré tothom del veïnat
fins a trobar-la al lloc on s'ha amagat!"
I llavors, amb un pèl de deixadesa,
la desa en una caixa de cervesa.
A corre-cuita, aquella Germanastra
de la cara de grans feta un desastre,
s'esmuny i pren el delicat calçat
i el llença a la comuna d'un plegat.
Llavors hi deixa, com una desferra,
la sabata del seu peuàs esquerre.
Ahà, ho veieu?, la cosa ja es complica,
i a la Cendrosa tot se li embolica.
El Príncep, l'endemà, se'n va corrents
a buscar per les cases existents.
Una noia es consum i es deshidrata:
vejam de qui deu ser aquesta sabata!
És un calçat molt ample i llargarut
(un peu normal hi deu estar perdut).
I fa una mica com de pudoreta
(temo que els peus li suen, senyoreta).
Vénen a provar sort milers de noies,
però totes se'n van ben poc cofoies.
Aquella germanastra fa: "Ara jo!".
Se l'emprova. I el Príncep xiscla: "No!".
I ella: "Sí! Em va a la mida! Tararí!
Ara, doncs, us haureu de casar amb mi!".
El Príncep queda blanc com el paper
i remuga: "Deixeu-me anar al carrer!".
"De cap manera! Heu fet un jurament,
i no us podeu desdir del casament!"
"Talleu-li el coll!", el Príncep hi contesta.
I d'un sol xac! la deixen sense testa.
Fa el Príncep, lliure ja del maldecap:
"És força més bonica sense cap".
Ja surt la Germanastra Que-fa-dos:
"Ara em toca provar-ho a mi, senyors!".
"Proveu això, primer", fa el Príncep blau.
I es treu l'espasa de la beina i zau!,
un altre caparrot que cau rodó,
i rebota i rodolà pel saló.
A la cuina, pelant una patata,
la Cendrosa ha sentit la saragata
dels caps que saltironen pel trespol,
i treu el seu amb molt poc protocol:
"Què és, aquest daltabaix?", diu, en entrar.
"Tu no t'hi fiquis!", el Príncep li fa.
La pobra noia no se'n vol convèncer:
"El meu Príncep! I talla colls!", que pensa.
"Com podria casar-me jo amb algú
que es diverteix pitjor que no un zulú?"
"Qui és, aquesta pollosa?", el Príncep diu.
"Talleu-li el carbassot de viu en viu!"
Llavors, enmig d'un nimbe resplendent,
es presenta la Fada complaent,
amb la vareta, zim-zam-zum, pel mig:
"Corre, nena, formula algun desig!
Tu demana el que vulguis, sense por,
que jo puc concedir-te el bo i millor!".
La Ventafocs contesta: "Amable Fada,
el que és jo, avui seré més assenyada.
Prou de Prínceps, i luxes, i diners.
Ara que els he tastat, ja no en vull més.
Doneu-me, doncs, un homenet de bé,
que això és de mal trobar. Que ho podeu fer?".
I així es casa, d'un salt, la Ventafocs,
amb un xicot que no està pas per brocs
i és, a més, confiter de confitura,
artista de la melmelada pura.
I a casa d'ells hi ha sempre grans rialles,
i duraran d'aquí a les acaballes.
(La Ventafocs, dins de Versos Perversos, de Roald Dahl. Ed. Empúries)

Exercicis:

Resum del fragment en 5 línies
Destaca les diferències entre el conte original i la versió de Roald Dahl ( rima!): fets, desenllaç, caràcter dels personatges i altres detalls...

1. Digues el significat de les paraules següents:

 beina
cofoies
tafetà
testa
trespol
acaballes

2. Per què no es casa la Ventafocs amb el Príncep?

3. Quines paraules rimen?
escriu les aquí i cerca una tercera que hi pugui també rimar, encara que sigui només amb les vocals ( rima assonant)

ex: llei, rei...Soley ;)


Gramàtica:  els complements del verb.

4. Busca al text i escriu a la teva llibreta   3  oracions on apareguin

CD ( a veure si en trobes algun CD que sigui tota una oració subordinada...
-
-
-

CI

-
-
-

5. Veus algun CCircumstancial? Indica'n tres de diferents. Digues de quin tipus són.

.
.
.


6. Hi ha alguna oració copulativa? Indica-la i escriu-la

4. Intenta fer d'un dels tres títols, una versió humorística RIMADA!

Proposta:
a.La caputxeta vermella.
b. Pinotxo
c. els tres porquets


SOBRE ELS CONTES ...Encara
  • Que sigui bo! Però com voleu que sigui bo si de nen veia  que Tarzan anava despullat, que la Ventafocs arribava a casa a mitjanit, que Pinotxo mentia, que Batman conduïa a més de 320 Km/h, que la Bella Dorment es passava el dia al llit, que Popeye es fotia herba i que Blancaneus vivia amb set homes. Que sigui bo? Per què?   Si tots ells van viure feliços per sempre més

dimecres, 16 de novembre del 2016

NOMÉS AMB TU

https://www.youtube.com/watch?v=6ZnwCG_Qn0s

Obre la porta del cel, on les paraules volen. Només amb tu.

M’he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquell nen.
Ha sortit el sol mentre parlàvem,
i hem aconseguit que pari el temps.

He rigut com mai havia pensat,
m’he sentit d’allò més desitjat.
Hem jugat a ser interessants,
I hem passat mil hores a aquell bar.

Només amb tu els dies són més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

Mai he sabut el que pensava,
l’estimat desmesuradament.
Creu-me no fan falta les paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.

Només amb tu els dies son més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

Obre la porta del cel, on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel, on passaran les hores.
Només amb tu.
Obre la porta del cel, on les paraules volen.
On les paraules volen.
Obre la porta del cel, on passaran les hores.
Només amb tu.

Només amb tu els dies són més fàcils,
només amb tu les hores se m'escapen entre els dits. Només amb tu les hores passen ràpid,
només amb tu, només amb tu.

M’he quedat mirant com respirava,
i he tornat a ser com aquell nen.
Creu-me no fan falta les paraules,
hi ha silencis que et fan més valent.

COMPTA AMB MI, TXARANGO

http://www.viasona.cat/grup/txarango/som-riu/compta-amb-mi

Compta amb mi en l'últim sospir de la nit
i en el primer alè del dia.
Als teus llavis, quan badallis,
compta amb mi.

Compta amb mi quan s'oxidin els dies
i si la boira entela els vidres
dels teus somnis, quan no els trobis,
compta amb mi.

I tu i jo, en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teus llençols.
I tu i jo, fins que se't curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons.

Compta amb mi en els dies de lluita
si l'esperança et descuida.
Als mals passos hi haurà uns braços,
compta amb mi.

I tu i jo, en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teus llençols.
I tu i jo, fins que se't curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons.


Exercicis:

(opcionals) aprendre-la, cantar-la?,
1. Sinònims de : gelada, desfer, espantar, lluita.

2. Derivats de: neu, llençols, ala, braços

3. Cerca les sintagmes que realitzin les funcions següents i reescriu-los en el teu full:

CDirecte,
CCircumstancial de temps,
CCmode,
CClloc,
CIndirecte



AMOR, AMOR...
https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#q=els%20millors%20poemes%20d%27amor%20en%20catal%C3%A0

Un poema d'amor de Joan Salvat-Papasseit

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


dimarts, 8 de novembre del 2016



SETMANA DEL 6 DE NOVEMBRE FINS A FINALS DE MES...

QUÈ HEM FET I QUÈ FAREM

1. Recordeu que hem estudiat els complements del verb ( cal mirar el final del llibre, on hi ha un resum fantàstic):

LLIBRE DE TEXT: 262 a la 269

Hem escrit per parelles un mètode per seleccionar personal...i l'hem corregit i contat a clase.

2. Hem llegit "L'home del sud" de Roald Dahl. I l'hem comentat. Debat sobre què ens jugaríem a canvi d'un objecte que desitgem molt...Tothom té un preu? Si és que sí a què estaries disposat a renunciar?  Quin és el teu?
3. Hem llegit "Harry", de Rosemarie Timberley
4. Hem de tenir tot el lèxic aclarit d'aquesta història. Durant el proper control preguntaré vocabulari.
5. La setmana del 14 de novembre vam llegir El Llac, de Ray Bradbury. Repasseu vocabulari del text. Hem estat comentant el conte. Com utilitza la prosa poètica, els salts en el temps, l'estil per accelerar el ritme de la narració ( imatge del tren)



ACTIVITAT: Creem una història de por   


Pluja d’idees:
  • Què ens fa por? Objectes / animals / persones / monstres / la foscor / plantes / catàstrofes naturals…
Fem un escrit individual sobre què ens fa por ( 15- 20 línies)
El llegim i el comentem

En parelles i en grup pregunteu-vos:
  • Quan ha de passar la història per tal que sigui més tenebrosa?
  • En quines hores?
  • En quina època de l’any?
  • Quant durarà l’acció?
  1. Tria un protagonista per a la teva història de por. Pensa si vols que hi hagi un antagonista o no.
  2. Ara pensa un o uns personatges secundaris.
  3. Com vols narrar la història? Qui la pot narrar perquè resulti més interessant? Des de quina perspectiva?
  4. Escull les expressions que es fan servir pels començaments i acabaments. Com vols que comenci? Amb quina expressió acabarà?
Plantejament:  Qui és el protagonista? On té lloc l’acció?  Quan?
Quins personatges secundaris hi apareixen?
Nus:  Quins fets es produeixen?
Què passa?
Desenllaç: Com acaba la història? com es resoldrà la situació?, serà un final feliç?,  què els passarà, als protagonistes?



LÈXIC: CAL QUE SURTIN 10 mots /expressions que han aparegut a HARRY i no coneixies.

Mira el significat de:

bocaterrosa, delectació, molsudes, vagarejava, acotxar, refulgir, curull, absorta, engolir, gormanda,  fer ballar l'enteniment, ximpleria, enrojolar-se,color de panotxa, escorcollar, a trenc d'alba, fitar, xardorós, enfollida.

CAL PREPARAR LA LECTURA ENTRE ELS DOS MEMBRES DEL GRUP DE LA MANERA MÉS EXPRESSIVA. ESCOLLIR UNA BANDA SONORA I, SI VOLEU, UNA IMATGE DE FONS.

ACTIVITAT : COMPRENSIÓ LECTORA

Lectura del reportatge: Si et controla és que no t'estima. 

Tema de debat: el maltractament físic i psicològic. 

1. Fem un debat a classe a partir de les preguntes: com defineixes l'amor? Com saps que algú t'estima? Quins fets poden demostrar que algú t'estima? En quin sentit ens podem confondre i acceptar que un fet  en realitat, no ho és fruit de l'amor? parlem de gelosia, possessió, masclisme, control, dependència, obsessió...
2. Escriu amb 5 a 10 línies què diries que és enamorar-se. Què sents i què fas quan estimes algú?
3. Contesta les preguntes del text.
4. Estudia el lèxic que has hagut de buscar al diccionari.