dimarts, 30 d’octubre del 2012

EXERCICIS DE SINTAXI 

ASSENYALEU ELS COMPLEMENTS VERBALS I FEU-NE LA SUBSTITUCIÓ PER UN PRONOM FEBLE:
 1. HAN PROHIBIT AQUEST PRODUCTE
 2. HAN PROHIBIT MOLTS PRODUCTES
 3. HAN PROHIBIT ALGUNS PRODUCTES
 4. HAN PROHIBIT QUE S'ENTRI AL LOCAL SENSE SAMARRETA
 5. HAN PROHIBIT ENTRAR AL LOCAL
 6. HAN PROHIBIT AIXÒ ______________
 7. HAN DEMANAT PERMÍS A L'ALCALDESSA
 8. HAN DEMANAT PERMÍS ALS PROFESSORS
 9- HAN DEMANT PERMÍS ALS QUI MANEN _____________
 10. JA S'HAN ADONAT DE L'ERROR
 11. S'HAN OBLIDAT DE L'ÀVIA
 12. S'HAN ACOSTUMAT A LA PUDOR
 13. HAN CONFIAT EN LA NOVA PROMOCIÓ
 14. S'HAN ADONAT QUE T'HAVIES EQUIVOCAT
 15. S'HAN OBLIDAT QUE ELLA TAMBÉ VOLIA VENIR ____________________
 16 ESCRIU MALAMENT
 17. ACTUA AMB TRAÏDORIA
 18. VIATJAREM AMB AUTOCR ____________________
 19. L'EMPAR ÉS METGESSA
 20. ELS HOMES SÓN BONS ____________________
 21. LA CARN ES VEU PASSADA
 22. VAIG FER L'ESCUDELLA SALADA
 23. LA ROSA ES VA TORNAR PÀL.LIDA

dijous, 10 de maig del 2012


ENLLAÇOS SOBRE ALGUNS DELS POETES DELS QUALS HEM PARLAT

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-maragall
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-salvat-papasseit
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-oliver
-.L'EXAMEN ES FARÀ FINALMENT EL DIMARTS 15

CONTINGUT:

FIGURES RETÒRIQUES ( FOTOCÒPIES) + del llibre 200-201-207 i 208

POESIA CATALANA DEL XX. PÀGINES DEL LLIBRE DE TEXT I LECTURA DEL BLOG PER AMPLIAR INFORMACIÓ

-Modernisme i Joan Maragall: pàg73

-Noucentisme i Josep Carner: 97 fins 99

-Carles Riba: 143

-Pere Quart 210

-Salvador Espriu 211

-Postsimbolisme i Avantguardes: JV FOIX,/ J SALVAT PAPASSEIT. 120-121

-Poesia contemporània: Martí i Pol/ Gabriel Ferrater ( 254-255

dilluns, 9 d’abril del 2012

Dóna'm la mà

Dona’m la mà – Joan Salvat-Papasseit

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar

bategant;

tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Joan Salvat-Papasseit,
de L’irradiador del port i les gavines.

http://www.musicadepoetes.cat/lletra/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici

Figures retòriques



Al·literació
Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos









Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes.


Repetició del so palatal sord



ABECEDARI ("X")




Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.













Enrere, molt enrere,
hi ha una closa entre parets...



Enrere, molt enrere,
hi ha un camí de profundes roderes...



Repetició de l'expressió: "Enrere, molt enrere" a l'inici de cada estrofa



CRONOLOGIA ("Record")



Antítesi
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.











tindreu els ulls vessant
i les mans buides!


Oposició dels termes: "vessant-buides"





Asíndeton
Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).











Veieren el mot anorreat,
desfet,
tancat,
blasmat,
privat de l’aire l’envolta.


En la seqüència d'adjectius s'ha eliminat la conjunció "i" abans del darrer terme.



PER SEMPRE LA MEMÒRIA ("Feu-ne esment")



Comparació
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.











La pell del mar, de mocadors farcida,
sembla guarnir-se per al nostre comiat.


El segon vers conté una comparació evident. Noteu que el primer conté una metàfora: "de mocadors farcida" fa referència a les crestes blanques de les onades.



ORATGES ("Gregal")



Encadenament
Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el posterior.











Hem fet un camí extens, i ja em diràs
on és la boira que amagava el sol.
Quin munt d’instants viscuts en temps escàs!


El primer vers resta suspès en fals i segueix en el segon.



CRONOLOGIA ("Anhel")



Epítet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i ressalta una característica coneguda per tothom.











Les més humils engrunes
no fóren un regal?


Hi pot haver una cosa més senzilla i humil que una engruna?



UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS ("Dotze")



Hipèrbaton
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir el ritme adequat o la mètrica desitjada.











Ens sorprèn aquesta essència tova
quan apareix un nou penediment
i treu el pap que la feblesa cova.


L'ordre sintàctic normal del darrer vers seria: "i treu el pap que cova la feblesa". Calia una rima consonant amb el primer vers i s'ha aconseguit alterant l'ordre.



ABECEDARI ("E")



Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident











Tronen els canons i,
en la distància,
esquitxen tot l’espai
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.


"Esquitxen tot l'espai amb les desferres" és una exageració evident per fer més expressiva la descripció de la guerra.





Interrogació retòrica
Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta per part de ningú.











Alcem els ulls amunt
com qui clama a tots els astres
i la volta esdevé un immens interrogant.
Hi som a temps encara?


La interrogació amb què es clou el poema és una simple expressió de neguit, no una demanda de resposta.





Ironia
Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla.











heu proclamat al món
la vostra proesa solidària


La qualificació de "proesa solidària" amb què es refereix a la decisió de començar una guerra és una burla de les motivacions que movien l'anomenat "Trio de les Açores"





Metàfora
Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia.











Un trau sinuós,
obert al mig d’aquest tapís obscur,


El "trau sinuós" es refereix a la lluna en quart creixent i el "tapís obscur" representa la nit.



CEL D'ESTIU ("Quart creixent")



Metonímia
Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.











La teva mà,
un dring de glaç al vidre
i un glop daurat.
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit.


N'hi trobem dues: "vidre" en lloc de got i "glop daurat" en substitució del líquid del got.



UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS! ("Vint-i-quatre")



Paradoxa
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant.











hipnotitzat,
tan prop de tots i tan lluny de tothom
que fa basarda!


La contradicció és només aparent: "prop de tots" per l'enorme aglomeració de cossos i "lluny de tothom" per la impossibilitat de comunicació.





Polisíndeton
Repetició successiva o freqüent d’una conjunció per donar més força a l’expressió.




POESIA

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/creacio/pantalla4.htm


La Maria i el Marcel,
de costat en una barra,
es miren i fan glopets
a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell
ella emplena un crucigrama.
Ai Maria, ai Marcel,

qui s’acosta a parlar amb l’altre?
Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar,
ella se’l vol endur a casa.
Et convidaria a vi,

seria dolç, seria amable,
si volguessis seure amb mi,
quin moment més agradable!
Tancaríem el local,l
a nit seria tan llarga.
Marxaríem els dos junts
d’aquesta ciutat tant rara
i tindríem fills ben forts
i una casa amb balconada.
El Marcel allarga un braç
la Maria somriu a l’aire.
Però l’estona ha anat passant

i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç,
ella demà estarà més guapa.
És nit freda per ser abril,
no s’està enlloc com a casa.