AVANTGUARDES LITERÀRIES

NOUCENTISME	AVANTGUARDES
perfecció raó ordre serenitat bellesa formal	destrucció de l’harmonia irracionalitat somni i follia transgressió admiració per elements nous: màquines, fabricació, velocitat, perill.

Els moviments principals foren:

1.- Futurisme: Creador: Filippo Tommaso Marinetti.

–     S’interessa pel maquinisme , velocitat,  modernitat, joventut.

• En literatura: Absència de puntuació i majúscules, trencament dels versos, desordre sintàctic, defensa de les paraules en llibertat, cal·ligrames i collages lingüístics.

Papasseit introduirà aspectes futuristes a la seva obra poètica

2.- Surrealisme: Creador: André Breton.

• Intent d’alliberar l’individu de qualsevol lligam que limiti la creació. Importància dels somnis ( onirisme) i del subconscient. Influència de Sigmund Freud.
• Sigmund Freud: Psiquiatre creador del psicoanàlisi (mètode d’introspecció psíquica). Va estudiar la interpretació dels somnis i la influència de l inconscient en els actes quotidians.

1. L’obra de Freud constitueix una de les més conegudes aportacions sobre la natura humana.
2. Originàriament, cercava un mètode per a guarir trastorns psíquics com ara les neurosis.
3. L’anàlisi de les causes d’aquests transtorns, el conduí a l’elaboració d’una teoria general sobre la vida psíquica, la societat i la cultura.
4. Així, la psicoanàlisi és una investigació científica sobre les malalties o trastorns mentals, i en segon lloc, una investigació filosòfica sobre l’home i la cultura.
5. L’inconscient no és observable, però es manifesta en determinats comportament: es manifesta en els somnis, en els actes fallits o errors de la nostra vida quotidiana, en els trastorns mentals, especialment els neuròtics.
6. Els somnis, diu, són el camí reial vers l’inconscient.
7. L’inconscient és el nivell més profund de la ment; menys profund és el preconscient; el més perifèric i on temporalment es posen informacions i experiències és el conscient.
8. Les vivències desagradables i traumes són desplaçats i sepultats, mitjançant la repressió i altres mecanismes de defensa, a l’inconscient.

• En literatura, el surrealisme es representa: Escriptura automàtica. Escriure pensaments sense que la raó intervingui. ( textos incoherents, desconnexos, absurds…).

JV Foix introduirà elements surrealistes a la seva obra poètica.

3.- Cubisme: Màxim representant Guillaume Apollinaire.

• Moviment més aviat pictòric. Utilització de figures geomètriques que després cadascú haurà d’interpretar mentalment.
• En literatura: Collage i cal·ligrama.

L'obra poètica de Papasseit incorpora la forma del cal.ligrama. Vegeu més avall

4.- Dadaisme. Creador Ttristan Tzara.

–     Expressió espontània i destrucció de mètodes tradicionals.

• En literatura: Collage i cal·ligrama.

TRETS DE LA POESIA AVANTGUARDISTA

• Collage lingüístic: paraules d’altres idiomes.
• Collage icònic: dibuixos, símbols de diferent procedència.
• Ús de diferents tipus de lletra, cossos, subratllats…
• Eliminació dels signes de puntuació, majúscules…
• Espais en blanc, silencis…
• Ús del cal·ligrama.

Artistes catalans avantguardistes: Salvador Dalí, Joan Miró, Joan Salvat Papasseit, Josep Vicenç Foix i Joan Brossa, J.M. Junoy 

Vídeos Avantguardisme:

SOBRE  JOAN SALVAT PAPASSEIT:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3597&p_ex=Salvat%20Papasseit

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Vida-i-obra-de-Salvat-Papasseit-a-lArts-Santa-Monica/video/3285850/

• Dadaisme ( 4. min)
• Surrealisme ( 4.29min) Castellà
• Dalí versus Magritte ( 10.05 min)
• Dalí i les mosques ( 1.22 min)
• Futurisme ( 2.27 min)
• Joan Salvat-Papasseit ( 2.22 min)
• Joan Salvat-Papasseit 2 (28.min)
• J.V. Foix (14. min)

SOBRE JOAN SALVAT PAPASSEIT: UNS POEMES PER LLEGIR 

PERQUÈ HAS VINGUT

Perquè has vingut han florit els lilàs

i han dit llur joia

envejosa

a les roses:

mireu la noia que us guanya l'esclat,

bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora el seu pas

-qui no la sap quan la veu s'enamora.

Perquè has vingut jo ara torno a estimar:

diré el teu nom

i el cantarà l'alosa.

DÓNA'M LA MÀ

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra

prendran un aire fidel i discret,

no ens miraran;

miraran noves rutes

amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta

sobre el meu pit, i no temis ningú.

I les palmeres ens donaran ombra.

I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,

a l'amor, tota cosa prop del mar:

i jo, aleshores, besaré ta galta;

i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant;

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

SOBRE JV FOIX: UN POEMA 

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles

Del temps antic, i a l'acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca,

De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles

I claus de tub, cercar la peça llosca

A l'embragat, o al coixinet que embosca

L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!

Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,

I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:

M'exalta el nou i m'enamora el vell.

TALLER D'ESCRIPTURA: TERGIVERSEM!

1. A PARTIR DEL FRAGMENT DEL CONTE DE JÚLIO CORTÀZAR, TRADUÏM EL TEXT AL CATALÀ I CANVIEM LA PARAULA " GOL" PER ACCIDENT.


- EXERCICIS PER PARELLES

DOSSIER DE TEXTOS PER A 4T D'ESO

Abans que s'acabi aquest curs, llegirem els contes que ens falten:
El gat negre, d'Edgar Allan Poe
i Vanka d'Anton Théckov

DOSSIER SOBRE TXEKHOV
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0089/db244648-0449-4a36-8a91-3a9d578eb7da/Txekhov_2005.pdf


PREGUNTES DE COMPRENSIÓ LECTORA
GAT NEGRE

1. De quin tipus és el narrador? Per quina raó ens vol explicar la història?
2. Fes un resum d'unes 7-10 línies màxim
2. Què sentia per el gat Plutó? Com el descriu?
3. Quin és el dimoni de la "intemperància"? què deu voler dir? Què li passarà? 
4. Escriu quin és el primer moment en què actua "demoníacament". Què farà?
5.Com el fa sentir ara, mentre ho recorda i narra?
6. Com anomena l'esperit que el posseix? ( busca-ho en el text)
7. En quin sentit el gat és clau per fer justícia?
8. Busca el significat i sinònims de les paraules següents:

Follia
atrocitat
riota
Esperonar
escorcoll
Frisar

 VANKA  

En començar la lectura d’aquest conte, en què s’assembla amb l’anterior conte? 
2. Després de fer una primera lectura, enumereu quines són les semblances de contingut que presenta respecte al conte Aniuta. 
3. La història comença de la manera següent: Vanka Júkov, un marrec de nou anys encomanat tres mesos enrere al sabater Aliakhin perquè n’aprengués l’ofici, la nit de Nadal no se’n va anar a dormir. Comenteu entre tots els alumnes de la classe què significa el fragment subratllat. Després, demaneu informació sobre què suposava el fet d’estar en amo, quins avantatges i inconvenients tenia i durant quina època va ser més freqüent aquest fet. 
4. Txèkhov ens presenta un nou conte força original respecte als altres perquè dins la narració introdueix un altre tipus de gènere, la carta personal. Aquesta neix de la mà del protagonista i l’adreça al seu avi amb una clara intenció. Què motiva el jove Vanka a escriure una carta al seu avi? Per què a ell i no a cap altra persona? 
5. L’autor ens ofereix una visió de la societat molt peculiar, on els pobres no tenen cabuda i els rics caben a tot arreu. Com es comporten els rics? Es mereixen el tracte que reben els personatges pobres de la història per part dels rics? 
6. Analitzeu el personatge de l’avi Konstantín Makàritx i recolliu en una fitxa tots els trets descrits. Trets físics Trets psíquics ............................................................... .............................................................. ............................................................... .............................................................. ............................................................... .............................................................. ............................................................... .............................................................. 
7. Des de l’inici de la història trobem un Vanka fora de lloc, desencaixat, desesperat i somniador. Busqueu passatges al conte que evidenciïn el que acabem de comentar. Quin és aquest gran somni que Vanka vol aconseguir? 
8. L’escenari on es mouen els dos protagonistes de la història, el nen i l’avi, no és el mateix. On és cada personatge? Es respira el mateix ambient en cadascun dels llocs on es troben? Anoteu citacions que ho corroboren. 
9. Al final del conte, Txèkhov ens fa arribar unes dures i cruels paraules de la boca del jove Vanka (p. 66): La meva vida no val res, pitjor que la de qualsevol gos... Comenteu què volen dir aquestes paraules i què porta al jove a escriure-les a la carta que adreça al seu estimat avi. 
10. La història es clou amb un final obert. Us imagineu com podria continuar la història? Redacteu-ne un de lògic. 
11. Al darrere d’aquesta història s’hi amaga la idea principal. Sintetitzeu-la i traieu-ne les vostres conclusions...debat sobre l'exploració infantil?

NOUCENTISME

ESQUEMA MOLT BÀSIC SOBRE EL MOVIMENT NOUCENTISTA:

https://es.slideshare.net/SlviaMontals/el-noucentisme1

EL NOUCENTISME

Moviment que partí del Modernisme i que s’inicia el 1906 i acaba el 1923 amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera. El Noucentisme s’allunyà de les idees del Modernisme per crear-ne unes de noves encara que també amb la mateixa idea: modernitzar Catalunya però partint d’un ideari i d’un vocabulari propi ( que crearà Eugeni D'Ors). Respecte el Modernisme,  difereixen en l'estratègia.  A diferència del Modernisme, que s'oposorà als valors de la burgesia, els Noucentisme provenen i accepten els valors bursesos. 


Eugeni d’Ors fou qui va establir les bases del moviment amb les seves gloses a “La Veu de Catalunya”.

El 1906, per primera vegada, Eugeni d’Ors, que firmava amb el pseudònim de ‘Xènius’, va fer servir el terme ‘Noucentisme’. L’escriptor català va escriure durant setze anys més de quatre mil glosses, unes columnes d’opinió que publicava a la premsa en què reflexionava sobre el que succeïa a la societat de l’època i a través de les quals va poder articular, a consciència, el programa del moviment, que havia de servir per renovar la cultura a Catalunya. Es tractava d’un discurs ètic i estètic. Un any després, el president de la Diputació de Barcelona i fundador de l’Institut d’Estudis Catalans, Enric Prat de la Riba, institucionalitzava el Noucentisme i n’aplicava els ideals a la política.

Característiques:

La seva ideologia es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura, la claredat... 

Rebutjaven els corrents culturals precedents, com ara el modernisme o el romanticisme, perquè aquests exaltaven els sentiments extrems i el trencament de les normes.

En canvi els noucentistes preferien la mesura, ja que la veien com un signe de civilitat, i preferien estudiar el món clàssic i usar-lo com a exemple a seguir.  També  s'allunyaven del naturalisme i els moviments realistes, que només volien reproduir la realitat tal com és en comptes de mostrar-la com un ideal.

Es pot resumir l'afany noucentista en uns principis enunciats per d'Ors:

• L'imperialisme: el terme indicava un nacionalisme no separatista, sinó d'imposició cultural i econòmica: calia prosperar a partir de la indústria i la llengua per enfortir Catalunya, tot adoptant la política d'Enric Prat de la Riba.
• L'arbitrarietat: l'art, com a bellesa formal, no necessitava una connexió directa amb la realitat, ja que n'era una sublimació, una millora, qualsevol petita escena podia ser convertida en art si se sotmetia al treball de la forma, veritable element definidor.
• Classicisme: es retorna al model clàssic, d'inspiració grecollatina, enfront de la rauxa del romanticisme que només primava l'originalitat i la inspiració.
• Mediterranisme: el marc cultural de referència, en consonància amb el tret anterior, és el Mar Mediterrani, bressol de la civilització.
• La ciutat: en oposició a la natura modernista i romàntica, es reivindica la ciutat com a ideal, centre de la raó, el seny i el progrés, contraposat a l'instint vist com a barbàrie. L'ideal és la polis grega, centre de govern i vida democràtica.
• Civilitat: es recupera l'ideal del cortesà, de la mesura i l'harmonia.
• Cerca de "l'obra ben feta": els autors cerquen la perfecció en tot el que fan, cada obra és un exemple del treball rigorós, les normes i la combinació més estètica per esdevenir un model idealitzat del que hauria de ser, d'un món culte al marge de les turbulències del nou segle.

AUTORS: EUGENI D'ORS I JOSEP CARNER

JOSEP CARNER:

Vida

Josep Carner començar a col·labora a dotze anys a la revista “L’Aureneta”, i a tretze començava alhora les carreres de dret i de filosofia i lletres. El 1899 va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona.
A partir del 1902 ja el trobem com a col·laborador assidu a “La Veu de Catalunya” i de director d’una revista literària, “Catalunya”. El jove Carner aviat es converteix en un punt neuràlgic del moviment noucentista i a poc a poc la seva imatge com a poeta es va consolidant.

Però quan, l’any 1921, va entrar a formar part de la diplomàcia, es va allunyar físicament de Catalunya, tot i que mai no va perdre el contacte amb e món intel·lectual i polític català. A causa de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic, on va viure fins al 1945. En tornar a Europa, es va instal·lar definitiva ment a Bèlgica.

Obra:

Josep Carner va publicar, el 1904, el seu primer llibre de poesia, el Llibre dels poetes, on es començava a perfilar una poesia treballada, uns versos entre la ironia i la tendresa. I, com si Carner jugàs a fer exercicis retòrics, va publicar el 1905 el Primer llibre de sonets i el 1907 el Segon llibre de sonets, que atemptaven contra la moda encara influent del Modernisme. Però va ser la publicació d’El fruit saborosos el 1906 que va imposar la figura de Carner per damunt de qualsevol altre poeta del seu temps.

Els fruits saborosos és un recull de divuit poemes que ressegueixen el pas del temps des de la infantesa fins a la vellesa i la mort. Hi destaquen els moments de felicitat, de bellesa i de plenitud. Les diverses etapes de la vida són presentades com fruits saborosos que s’han de tastar pel simple plaer de viure. El pas del temps hi és acceptat serenament, d’una manera dolçament melangiosa, i la visió global que Carner ens ofereix de la vida és innocent, estilitzada, idíl·lica.
Cada poema presenta una etapa de la vida (infantesa, maduresa i vellesa) i un fruit (que s’esmenta sempre al títol del poema) com a símbol d’aquesta etapa; els protagonistes, majoritàriament dones i criatures, tenen noms clàssics, però no mitològics (Aglae, Iris, Mirtila, Agavé...).
La infantesa hi és tractada com una etapa de felicitat incondicional, i les criatures la viuen a través dels sentits com si hagués de ser eterna. 
La maduresa és protagonitzada per dones, i es localitza, sobretot, entre l’estiu i la tardor: Carner les acosta al món quotidià que les envolta (la cuina, la cura dels fills, la maternitat, la sensualitat, la bellesa que se’n va...) també en un ambient plàcid i equilibrat i sempre emmarcat en una vida matrimonial perfecta. “Aglae i les taronges”, per exemple, presenta Aglae, una dona embarassada que pren una taronja de l’arbre (és un fruit de tardor), la mossega per extreure’n el suc i la deixa caure a terra. 


Malgrat la proximitat de la mort, la malaltia, la solitud i la tristesa, ni els personatges ni les paraules de Carner es deixen endur mai per la tragèdia, sinó que qualsevol etapa de la vida, fins i tot la més dura, és acceptada, si cal amb dolça resignació. Es el caràcter noucentista, en què tot ha de ser harmònic, equilibrat, ordenat, perfecte, artificiós i classicitzant: arbitrari.

I ARA LLEGIM???

https://prezi.com/inu0lckjnokw/com-les-maduixes/

COM LES MADUIXES

Menja maduixes l'àvia d'abans de Sant Joan;

per més frescor, les vol collides d'un infant.

Per'xò la néta més petita, que és Pandara,

sabeu, la que s'encanta davant d'una claror

i va creixent tranquil·la i en 'admiració i a voltes, 

cluca d'ulls, aixeca al cel la cara,

ella, que encar no diu paraules ben ardides

i que en barreja en una música els sentits,

cull ara les maduixes arrupides,

tintat de rosa el capciró dels dits.

Cada matí l'asseuen, a bell redós del vent,

al jaç de maduixeres.

I mira com belluga l'airet ombres lleugeres,

i el cossiró decanta abans que el pensament.

li plau la corretjola i aquell herbei tan fi, 

i creu que el cel s'acaba darrera del jardí.

En va la maduixera 'son bé de Déu cobria;

en treure les maduixes del receret ombriu,

Pandara s 'enrojola, treballa, s'extasia:

si n'ha trobat més d'una, aixeca els ulls i riu.

Pandara sempre ha vist el cel asserenat;

ignora la gropada i el xiscle de les bruixes.

És fe i és vida d'ella la llum de bat a bat.

El món, en meravelles i jocs atrafegat,

és petit i vermell i fresc com les maduixes.

 Com les maduixes forma part del llibre Fruits Sabrosos publicat el 1906, és el poema inicial del recull, introdueix el lector en el món  poètic carnerià mitjançant una nena ingènua i innocent que imagina un món a la seva mida: humanitzat, perfectament delimitat i en el fons , lluny de la veritable realitat.

DICTAT/DIRECTE I INDIRECTE

Dilluns 15 de maig

DICTAT ( Veure els dictats que hi ha a la capçalera.

SI US HAIG DE SER SINCER... 4 A/ ACABO DE PARLAR AMB EL LLUÍS ...4C


Comptem les faltes d'ortografia i les de puntuació
Assenyalem les oracions subordinades:

4A

Si us haig de ser sincer ( condicional)
Quan s'escriu no sé si convé ser-ne del tot ( temporal, i dins una substantiva, CD)
Que el primer en parlar de l'afer va ser el doctor S ( substantiva, CD)
Que pinten un somriure (...) ( adjectiva, CN)

4C ( les tenen subratllades per corregir)

2.  ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE ( exercici de la fotocòpia)

LECTURA DEL DILLUNS

L'AUTOESTOPISTA

1. Resum del conte
2. Professió de l'autoestopista. Com es fa dir? Com el descriu el narrador?
3. Qui narra? Què en saps d'ell? Com ho saps?
4. Què li roba al narrador? Per quin ordre?
5. Com salva el narrador de la multa?
6. En què s'assembla als altres contes de Roald Dahl que hem llegit a classe?

Lèxic:

Pasma,
xiuxiueig:
Ranuncles:
Fenc:
Traçut ( de traça):
Exhalació:
A tot drap:
Minvar:
Botxí:
Sorneguer
garjola ( sinònims que hi surten)