ORACIÓ COMPOSTA

L’ORACIÓ COMPOSTA

Mireu els enllaços gramaticals que hi ha a la columna dreta del blog



ORACIONS COMPOSTES:

http://www.slideshare.net/Manelic/oracions-compostes

3. 1. Concepte i tipus d’oració composta

3. 2. Les oracions juxtaposades

3. 3. Les oracions coordinades

3. 4. Les oracions subordinades

            3. 4. 1. Les oracions subordinades substantives

            3. 4. 2. Les oracions subordinades adjectives

            3. 4. 3. Les oracions subordinades adverbials

3. 1. Concepte i tipus d’oració composta

Oració composta:

a) Avui està content, fa bona cara.

b) No duia les claus i no va poder entrar a casa.

c) La Mireia diu que no li agrada la verdura.

 

Oració composta                                                

3. 2. Les oracions juxtaposades

Dues oracions o més són juxtaposades quan, malgrat que tenen relació entre elles pel significat, tenen estructures sintàctiques independents i estan separades només per signes de puntuació, sense cap element d’enllaç específic.

a) Tenia molta feina; no podia sortir.

b) La Maria llegia; el seu germà jugava a l’ordinador.

c) Va entrar a la sala; tocaven les nou.

3. 3. Les oracions coordinades                                                                                   

Dues oracions o més són coordinades quan estan enllaçades per mitjà de conjuncions coordinants, que fan la funció de nexes. Tenen estructura sintàctica independent.

CLASSES	NEXES	SIGNIFICAT GENERAL
Copulatives	i, ni	Addició
Disjuntives	o, o bé	Alternativa
Distributives	ni...ni,o...o,ara...ara, no solament... sinó (que) també	Distribució
Adversatives	però, sinó (que), tanmateix, així i tot	Oposició
Il·latives	doncs, per tant, per consegüent	Deducció
Explicatives	és a dir, o sigui, això és	Aclariment
Continuatives	doncs, a més	Continuïtat

EXERCICIS

1. Transformeu les oracions juxtaposades en coordinades, unint-les amb un nexes sempre diferent. Digueu el tipus d’oració coordinada obtinguda.

1. M’agraden les galetes dolces, no les saldes.

2. Va destapar el cava; va fer un forat en el sostre.

3. Aviat m’instal·laran correu electrònic a casa: estaré més ben comunicat.

4. Viu en una casa cantonera: s’està a l’encreuament entre dos carrers.

5. No canta, destrossa les orelles.

6. Es dutxava cada dia. Sempre feia pudor.

7. No hi vagis ara; vés-hi més tard.

8. S’enfada com una mona, riu com un beneit.

2. Uneix les dues oracions a través de nexes de coordinació. Substitueix els elements repetits per pronoms febles.

1. La senyora Lola té un gos. Han pres el gos a la senyora Lola.

2. L’Àngel renta la roba als seus pares. L’Àngel deixa que la seva germana estengui la roba als seus pares.

3. Els alumnes han buscat una ratapinyada per l’institut; els alumnes no han trobat encara aquesta ratapinyada per l’institut.

4. No vull parlar amb ella per telèfon; m’estimo més parlar amb ella personalment.

5. Avui no et podré dur el gos a cal veterinari. Hauràs de dur el gos a cal veterinari tu mateixa.

6. Els pares ja no poden acompanyar les filles a un centre tan allunyat. Caldrà que els pares trobin un servei de microbús que pugui acompanyar les filles a un centre tan allunyat.

7. La Carme s’ha afanyat molt a enllestir l’article. No és segur que publiquin l’article a la Carme.

8. La Mariona renta la cara a les nines. El seu germà eixuga la cara a les nines.

9. El pare vol apedaçar els pantalons al seu fill gran. Aquest no deixa ni tocar els pantalons al seu pare.

VEURE ENLLAÇ ORACIONS COMPOSTES RESUM

I DESPRÉS: les-oracions-subordinades-adverbials ( ii)

EXERCICIS DE TOT:

https://es.scribd.com/doc/13519025/EXERCICIS-DE-SUBORDINADES

LA VISITA D'UN INSPECTOR, JB PRIESTLEY

LECTURA DE LA LECTURA: LA VISITA D'UN INSPECTOR

1. QUIN ÉS EL MISSATGE MORAL DE L'OBRA? JUSTIFICA-HO

2. QUINES BROMES DEL SR BIRLING ES CONVERTIRAN EN UNA IRONIA TRÀGICA?

3.COM REACCIONA SHEILA EN TENIR LA NOTICIA ELS FETS. EVOLUCIONA EL SEU PERSONATGE?

4.QUIN ÉS EL MOTIU PEL QUAL L'INSPECTOR NOMI ÉS ENSENYA LA FOTOGRAFIA A UN ÚNIC PERSONATGE CADA VEGADA?

5.QUIN ÉS EL PERSONATGE MÉS CONSCIENT DE LA REALITAT? PER QUÈ?

6. DESCRIU EL COMPORTAMENT DEL SENYOR I LA SENYORA BIRLING. DESCRIU-LOS PSICOLÒGICAMENT. QUÈ DIUEN, COM ES MOSTREN, QUÈ PENSEN...

7. EN QUIN SENTIT S'ABUSA I ES MALTRACTA  LA NOIA? QUÈ ESTÀ CRITICANT L'AUTOR? 

8. EL TEXT TÉ UNA ESTRUCTURA CIRCULAR, PER QUÈ? QUÈ ENS VOL COMUNICAR L'AUTOR AMB AQUEST DESENLLAÇ TAN ESTRANY?

9. ASSENYALA ELS ASPECTES QUE ENS FAN ADONAR DE L'ÈPOCA HISTÒRICA EN QUÈ SE SITUA L'OBRA. ARGUMENTA LA TEVA RESPOSTA

10. ÉS VERSEMBLANT LA FIGURA DE L'INSPECTOR? I EL FET QUE TOTS ELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA HI ESTIGUIN INVOLUCRATS EN LA HISTÒRIA DE L'EVA SMITH?  I SI RES D'AIXÒ NO FOS VERSEMBLANT, ES DEBILITARIA EL VALOR DEL MISSATGE DE L'OBRA?


                                              

NARRACIÓ: UN CRIM PERFECTE?

TALLER D'ESCRIPTURA:  EL CRIM PERFECTE

Després de llegir MALSON EN GROC de Fredrik Brown i LA POTA DE XAI de Roald Dhal, intentarem fer un conte ( dues pàgines) breu i de suspens: un crim perfecte...

Cal usar el vocabulari  après durant les lectures:

anar amb peus de plom

anar de bòlit

engarjolat

Amb prou feines...

enxampar

infal.lible

espifiar

coartada

sospites

avantatge

Més lèxic ( del conte EL XAI AL SACRIFICI)

adelitar-se
enriolat
fressa
remor
desmenjadament
acotar el cap
estremir-se
insòlit /a
feixuc/ o feixuga
persuadir

Unes quantes recomanacions: 

1.  El lector i el detectiu han de tenir les mateixes oportunitats de solucionar el problema. Totes les pistes s’han d’anunciar i descriure amb detall.

2.  L’autor no pot usar, respecte al lector, trucs diferents als que el culpable usa respecte al detectiu.

3.  No han de narrar-se històries amoroses. La trama amorosa distreuria el lector.

4.  El culpable no pot descobrir-se sota pressió del detectiu o de la policia.

5.  El descobriment del culpable s’ha de produir per un seguit de deduccions lògiques. Mai per casualitat, accident o confessió espontània.

6.  Hi ha d’haver, per definició, un policia o detectiu, el qual ha de fer bé la seva feina. La seva tasca consisteix a reunir proves que el conduiran fins al culpable.

7.  Una novel·la de detectius sense cadàver és inviable.

8.  Els mitjans per a la resolució del cas han de ser realistes: estan prohibits l’espiritisme i l’endevinació.

9.  No pot haver-hi més d’un detectiu. Reunir tres o quatre talents suposaria un desavantatge per al lector.

10. El culpable ha de ser una persona amb un paper important a la història; un personatge conegut pel lector. Descobrir un culpable que apareix en el darrer capítol o que té un paper insignificant, seria una mostra d’incapacitat de l’autor.

11. L’autor no pot escollir el criminal entre el personal domèstic o similars. Seria massa fàcil.

12. Hi ha d’haver un únic culpable, sense tenir en compte el nombre de crims comesos.

13. Les societats secretes, màfies, sectes... no hi tenen cabuda. Cal distingir la novel·la d’aventures de la novel·la policial o detectivesca.

14. La manera en què es comet i crim i els mitjans per descobrir el culpable han de ser racionals i científics. No poden usar-se les ciències ocultes i els seus instruments imaginaris.

15. La solució a l’enigma ha d’aparèixer de forma clara, però ambigua, durant la trama. És a dir, si es rellegeix el llibre un cop acabat, s’ha de poder veure que les pistes eren a l’abast i que permetien descobrir el culpable.

16. No hi ha d’haver descripcions extenses. Endarrereixen l’acció i distreuen el lector. Cal plantejar un problema, analitzar-lo i resoldre’l.

17. El culpable no ha de ser un professional del crim. Els delinqüents habituals són del àmbit de la policia, no dels detectius.

18. El que en un principi s’ha presentat com a crim, no pot resultar, al final, un suïcidi o un accident. Seria una traïció al lector.

19. El mòbil del crim ha de ser estrictament personal.

20. Hi ha alguns trucs que, com que ja han estat usats en moltes ocasions, no apareixeran:

a) La marca de les burilles de cigarreta com a prova inculpatòria de la identitat del culpable.
b) La sessió d’espiritisme trucada en la qual el culpable, mort de por, confessa.
c) La coartada construïda amb un maniquí.
d) El germà bessó del sospitós.
e) El sèrum de la veritat.
f) L’assassinat comès davant els representants de la llei.
g) L’ús d’associacions de paraules per descobrir el culpable.
h) L’ús d’un codi secret.

S.S. Van Dine. "Les vint regles per al crim perfecte". The American Magazine. Setembre 1928.

TERCER TRIMESTRE/ PRIMERES ACTIVITATS

RETORNEM DE SETMANA SANTA:

1.  Dictat ( "La nostra intimitat està en perill?") , de la pàgina 20 del Quadern.
Cal escriure les faltes d'ortografia i les de puntuació
Reescriure tres vegades a sota les faltes d'ortografia
Posar un títol possible al reportatge...


2. Grup C: repàs d'ortografia pàgina 13 i 14/Grup A: Malson en groc i exercicis comprensió


...Les meves amigues mengen unes llesques de pa amb fruites fresques
les poques esperances que tenien les van perdre en saber qui serien les seves pròximes rivals
No els agradaven les respostes ambigües que els donen les professores cada vegada que els pregunta creuen que poden aprovar les assignatures
En aquelles comarques parlen unes llengües molt antigues i autèntiques
Aquestes pintores dibuixen unes franges grogues al voltant de les figures humanes
Les organitzadores de l'expedició no s'espanten tot i les amenaces de pluges


subjecte d'oració 3 del verb "agradaven"

M'agraden els macarrons
M'agrada el cine
Ens agraden les llenties
Ens agrada l'amanida de patata

rètol
avariat

assassinats
meravellosa

CONTINGUTS TERCER TRIMESTRE:

1.LITERATURA: SEGLE XX ( NOUCENTISME, AVANTGUARDA...)

2. GRAMÀTICA: ORACIÓ SIMPLE I COMPOSTA ( TIPUS DE COMPOSTA)

3.ORTOGRAFIA I EXPRESSIÓ: REDUCCIÓ DE FALTES GREUS/ COMPTE QUE AIXÒ DESCOMPTE ( RECOMANACIÓ: FER EXERCICIS DEL BLOG, FER LLIBRET AUTOCORRECTIU QUE ES TROBA A LA PAES, REPETIR LES REDACCIONS SENSE FALTES)

4. LECTURA: LA VISITA DE L'INSPECTOR, LA FAREM A CLASSE
OPTATIVES: VEURE LA LLISTA I AFEGIR-HI: SOTA LES ESTRELLES


Lectura del conte " Malson en groc" de Fredric Brown
Comprensió lectora

Primer paràgraf: distingim els pronoms febles:

aturar-lo
N'havia estudiat
verificar-los
li havia repetit l'hora
se l'havia apresa de memòria
ho trobava divertit



UN CONTE D'INTRIGA O SUSPENS

POEMES PER AL DIA DE LA DONA, 8 DE MARÇ

http://www.catorze.cat/noticia/2372/dones/versos/llibertat


LLEGEIX L'ARTICLE: EL MÓN QUE VOLEM PER A LES NOSTRES FILLES.


1. QUIN TIPUS DE TEXT ÉS? PER QUÈ?
2. QUINA TESI DEFENSA?
3. QUINS SÓN ELS ARGUMENTS?
4. QUINA ÉS LA TEVA OPINIÓ?

DE VAQUES VA LA COSA

POEMES...


Després de repassar pronoms febles...i apassionar-nos amb la lectura del conte de l'Enric Larreula, hem passat a llegir un parell de poemes del quadern:

La vaca cega, de Joan Maragall i la Vaca suïssa, del poeta Pere Quart.
I finalment el poema de  David Jou, la vaca boja, també satíric com el de Pere Quart, però en un altre sentit.


La vaca cega , Joan Maragall

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

La vaca suïssa, Pere Quart ( Joan Oliver)

Quan jo m'esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo só la vaca de la mala llet.

LA VACA BOJA
A D. LA VACA BOJA

A D.

PRONOMS FEBLES

REPÀS PRONOMS FEBLES

( recordeu que teniu a la capçalera més exercicis sobre pronoms febles)


https://es.slideshare.net/hboschn/els-pronoms-febles-2967290?next_slideshow=1

SOBRE COMBINACIÓ CD I CI

https://www.slideshare.net/selegancurso/substituci-pronominal-cd-ci-14615680


https://aprendrellengua.wordpress.com/2010/12/06/pronoms-febles-exercicis-i-correccio/


CONTE PER LLEGIR POC A POC DE L'ENRIC LARREULA: PASSIÓ PER ALS PRONOMS FEBLES;)

https://jmarfany.files.wordpress.com/2011/02/larreula.pdf