POEMES PER AL DIA DE LA DONA, 8 DE MARÇ

http://www.catorze.cat/noticia/2372/dones/versos/llibertat


LLEGEIX L'ARTICLE: EL MÓN QUE VOLEM PER A LES NOSTRES FILLES.


1. QUIN TIPUS DE TEXT ÉS? PER QUÈ?
2. QUINA TESI DEFENSA?
3. QUINS SÓN ELS ARGUMENTS?
4. QUINA ÉS LA TEVA OPINIÓ?

DE VAQUES VA LA COSA

POEMES...


Després de repassar pronoms febles...i apassionar-nos amb la lectura del conte de l'Enric Larreula, hem passat a llegir un parell de poemes del quadern:

La vaca cega, de Joan Maragall i la Vaca suïssa, del poeta Pere Quart.
I finalment el poema de  David Jou, la vaca boja, també satíric com el de Pere Quart, però en un altre sentit.


La vaca cega , Joan Maragall

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
el silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot, mentres pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

La vaca suïssa, Pere Quart ( Joan Oliver)

Quan jo m'esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo só la vaca de la mala llet.

LA VACA BOJA
A D. LA VACA BOJA

A D.

PRONOMS FEBLES

REPÀS PRONOMS FEBLES

( recordeu que teniu a la capçalera més exercicis sobre pronoms febles)


https://es.slideshare.net/hboschn/els-pronoms-febles-2967290?next_slideshow=1

SOBRE COMBINACIÓ CD I CI

https://www.slideshare.net/selegancurso/substituci-pronominal-cd-ci-14615680


https://aprendrellengua.wordpress.com/2010/12/06/pronoms-febles-exercicis-i-correccio/


CONTE PER LLEGIR POC A POC DE L'ENRIC LARREULA: PASSIÓ PER ALS PRONOMS FEBLES;)

https://jmarfany.files.wordpress.com/2011/02/larreula.pdf

COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2018

INFORMACIÓ SOBRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2018


http://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/pdf_i_altres/prova_avaluacio_eso_2018/info-alumnes-4S-2018.pdf

MODELS D'EXÀMENS

http://csda.gencat.cat/web/.content/home/consell_superior_d_avalua/pdf_i_altres/prova_avaluacio_eso_2018/4ESO-Model-LLENGUA_CATALANA.pdf

PRONOMS I LECTURA: ARA QUE ESTEM JUNTS

23 de gener 2018

Després de les vacances i la baixa, tornem a reprendre amb "normalitat" les classes.

1. Corregim Quadern pàgina 36 fins a 38
Repassem CD i CI i introduïm pronoms febles

Estem al cas que

Els pronoms febles de CD són:

el ( lo, l', 'l), la (l'), els ( los), les

EN ( n', -ne)

HO

CI: 3ra persona: li/ plural: els/los  ( PROHIBIT: LIS) arggg!!!!

----------------------------------------------------------------

2. Redacció ( 4c). Cal ordres a 4A

3. Lectura del conte " l'home del sud" de Roald Dahl

1. Comprensió lectora:

1.Descriu el personatge de l'homenet: digues trets que el caracteritzen.
2. Quin és el seu historial? Qui l'explica?
3. Què saps d'aquesta dona que apareix al darrer moment? Què t'imagines a partir del darrer detall explicat sobre ella?
4. Quin error fonètic comet el protagonista? Posa algunes exemples de paraules que utilitza malament.
5. Inventa una situació TEATRAL que tingui com a títol : UNA APOSTA DELIRANT! / CAL QUE SIGUI DIALOGADA.

6. Lèxic: busca el significat de

crepitar, xipollejar, immaculat,  pigallada, esmolat, ocellesc,

I digues quina categoria són.
--------------------------------------------------------------------

I continuem Quadern
Divendres: Lectura ARA QUE ESTEM JUNTS, preu 9,95

https://www.youtube.com/watch?v=6zR_B_gyepo

Visionar documental sobre els camps de concentració d'Argelers
Busqueu informació. També sobre la maternitat d'Elna.

COMPRENSIÓ LECTORA I LÈXIC

Busca el significat de les paraules següents que surten al text:

Nycris
maldrestre,
clapar,
rúfol,
ipso facto
rauxa
criar malves
estossec
ronyós
panteixar,
espertèntic


PREGUNTES  CAPÍTOLS

1. Li calien ulleres, al Tian? Què deia la mare?

CAP 8
2.  Què celebren el maig del 38? Què mengen?
CAP 9
3. Què es regalen els dos germans?
4. I la mare, què els regala?
5. Què els diu el Sebastià? Quan arriba? Quina obra  li recorda al narrador? Què mengen aquella nit?
CAP 10
6. Com es diuen els dos homes que es presenten junt amb el Sebastià?
7. On dormen la primera nit que fugen de Sabadell?
8 Com es diu la comarca on viuen els avis?
9. ESCRIU EL POEMA  a la teva llibreta: compta les síl.labes i mira la rima.

LÈXIC: traduiïu al castellà i busqueu sinònims del català.

nafres, basarda, guitza, capcots, udolar, empestats, aixoplugar

CAP 12

1. Descriu la platja que troben
2. Qui diu Allez allez? Què vol dir?

CAP 13

LÈXIC:

Entaforar, enllestida, rudimentària, ficar- una ceba, canyissar, teca, de bat a bat,

1. De quines maneres se salven de l'horror? Com ho mostren?
2.  Com se sent Tòfol en relació a la mare? Quins comentaris ho mostren?

CAP 14

Alenada, encabir-nos, recança

CAP 15

LÈXIC

Busqueu sinònims:

escassejar, capficada, escapolir-se, canyissar, neguitosos, desempallegar-se, esguard,  dissuadir, flirtejar,  enxampar

1. Com s'ho fan per enfrontar l'horror?
2. Com canvia l'actitud de la Salut respecte al gendarme?

CAP 16

evacuar, tiberi, passar la nit al ras,  de pèl a pèl, buidar el pap, veure-s'hi en cor,  delirar,


Com desanimen als que intenten escapar-se?
Com se senten a partir del 1 d'abril del 1939?+

CORRECCIÓ EXAMEN DE 1R TRIMESTRE (2N PARCIAL)

Traducció:

Els llauradors van viure durant aquest temps pendents de les visites de la parella i acovardits/atemorits fins que un dia els crits de la vídua van començar a llanguir/debilitar-se i perdre força, tot convertint-se en ecos llunyans, després, en silenci per donar pas a alguna cosa/quelcom que ja no era un crit, sinó un udol/esgarip, terrible udol de femella que va semblar sepultar-los per sempre en el terror i en l'infern. La mare havia mort, no obstant això/ tot i així, ell no apareixia ni s'entregava/es lliurava i ningú sabia encara on s'amagava, què menjava, qui l'ajudava ni tampoc, en el cas que fos la germana, com ho feia. Amb l'enterrament de la vídua van cessar les visites dels guàrdies/guardes, que ja semblaven donar-se per satisfets amb els anteriors escarments/càstigs, o potser van desistir, incapaços de vèncer l'heroica resistència de les dues dones.


Correcció: 

Vaig marxar des de l'Argentina fins a Suïssa
Hem après que hem de callar/s'ha de callar quan ell ho diu
M'adono que portes el vestit brut
Han vist la Maria ajudant el seu germà

Funcions: repassar Cpredicatiu i Crègim verbal
Refer les anàlisis a la pissarra.

DESEMBRE, fum fum fum

LECTURA:

EL LLAC DE RAY BRADBURY ( dossier de textos)

1. Assenyala les paraules que desconeixes i cerca el significat.
2. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ray_Bradbury: llegeix per saber una mica qui és l'autor.

1.  RESUM 5 LÍNIES?
2.  ASSEYALA LES MANERES COM MOSTRA EL PAS DEL TEMPS
3. QUINS ELEMENTS SÓN FANTÀSTICS?
4. PER QUÈ DIU " vaig tornar a la platja on una dona estranya que es deia Margaret...."


Llegim aquest altre conte del mateix autor

"La nit bufava a l'escassa pastura de l'erm. No hi havia cap altre moviment. Des de feia anys, al casc del cel, immens i tenebrós, no volava cap ocell. Temps enrere, s'havien ensorrat alguns pedrots convertint-se en pols. Ara, només la nit tremolava en l'ànima dels dos homes, encorbats al desert, al costat de la foguera solitària, la foscor els bategava calladament a les venes, els colpejava silenciosament als canells i les temples. Els llums del foc pujaven i baixaven pels rostres espantats i es bolcaven en els ulls com esquinçalls ataronjats. Cada un dels homes espiava la respiració feble i freda i els parpelleigs de llangardaix de l'altre. Per fi, un d'ells va atiar el foc amb l'espasa.

- No, idiota, ens delataràs!

- ¡Què importa! -Va dir l'altre home-. El drac pot olorar- nos a quilòmetres de distància. Déu, fa fred. Voldria estar al castell.

- És la mort, no el son, el que busquem ..

- Per què? 

Per què? ¡El drac mai entra al poble!

- Calla, ximple! Devora els homes que viatgen sols des del nostre poble al poble veí.

- Que se'ls mengi i que ens deixi arribar a casa!

- Espera, escolta!

Els dos homes es van quedar quiets. Van esperar molt de temps, però només van sentir el tremolor nerviós de la pell dels cavalls, com tamborins de vellut negre que repicaven en les argolles de plata dels estreps, suaument, suaument.

- Ah ... -El segon home va sospirar

-  Quina terra de malsons. Tot passa aquí. Algú apaga el Sol, és de nit. I llavors, i llavors, oh, Déu, escolta! Diuen que aquest drac té ulls de foc i un alè de gas blanquinós, se li veu cremar a través dels erms foscos. Corre traient foc pels queixals i sofre, cremant la pastura. Les ovelles aterrides, embogeixen i moren. Les dones donen a llum criatures monstruoses. La fúria del drac és tan immensa que els murs de les torres es commouen i tornen a la pols. Les víctimes, a la sortida del Sol, apareixen disperses aquí i allà, sobre els turons. Quants cavallers, pregunto jo, hauran perseguit a aquest monstre i hauran fracassat, com fracassarem també nosaltres?

- Suficient, et dic!

- Més que suficient! Aquí, en aquesta desolació, ni tan sols sé en quin any estem.

- Nou-cents anys després de Nadal.

- No, no -va murmurar el segon home amb els ulls tancats

- En aquest erm no hi ha Temps, hi ha només Eternitat. Penso de vegades que si tornéssim enrere, el poble hauria desaparegut, la gent no hauria nascut encara, les coses estarien canviades, els castells no tallats encara en les roques, les fustes no tallades encara en els boscos, no preguntis com ho sé; l'erm ho sap i m'ho diu. I aquí estem tots dos, sols, a la comarca del drac de foc. Que Déu ens empari!

- Si tens por, posa't la teva armadura!

- Per a què? El drac surt del no-res, no sabem on viu. S'esvaeix en la boira; qui sap on va. Ai, vestim la nostra armadura, morirem abillats. Enfundat a mitges dins la malla de plata, el segon home es va aturar i va girar el cap. A l'extrem de la fosca camp, ple de nit i de res, al cor mateix de l'erm, va bufar una ràfega arrossegant aquesta pols dels rellotges que usaven pols per comptar el temps. Al cor del vent nou hi havia sols negres i un milió de fulles carbonitzades, caigudes d'un arbre tardor, més enllà de l'horitzó.

 Era un vent que fonia paisatges, modelava els ossos com cera tova, enterbolia i espessia la sang, dipositant-la com fang al cervell. El vent era mil ànimes moribundes, sempre confuses i en trànsit, una boira en una boira de la foscor, i el lloc no era lloc per a l'home i no hi havia any ni hora, sinó només dos homes en un buit sense rostre de gelades sobtades, tempestes i trons blancs que es movien per darrere d'un vidre verd; l'immens finestral descendent, el llampec. Una ràfega de pluja va inundar l'herba, tot es va esvair i no hi va haver més que un murmuri sense alè i els dos homes que esperaven a viure amb el seu ardor, en un temps fred 

- Mira ... -Va murmurar el primer home

- Oh, mira, allà. A quilòmetres de distància, precedint-lo, un càntic i un rugit: el drac. Els homes van vestir les armadures i van muntar els cavalls en silenci. Un monstruós ronc va trencar la mitjanit deserta i el drac, rugint, es va acostar i es va acostar encara més. L'enlluernador espiell grog va aparèixer de sobte a la part alta d'un turó i, de seguida, desplegant un cos fosc, llunyà, imprecís, va passar per sobre del turó i es va enfonsar en una vall. 

- Avia! Esperonem les cavalcadures fins a un clar. Passarà per aquí!

Els homes empunyaren les llances i les viseres van caure sobre els ulls dels cavalls. 

- Senyor!

- Sí, invoquem el seu nom. En aquest instant, el drac va envoltar un turó. El monstruós ull ambarí es va clavar en els homes, il·luminant les armadures amb centelleigs i resplendors rogencs. Hi va haver un terrible crit planyívol i, amb ímpetu demolidor, la bèstia va prosseguir la seva carrera.

- Déu misericordiós!

La llança va colpejar sota l'ull groc sense parpella i l'home va volar per l'aire. El drac se li va abalançar, el va esbucar, el va aixafar i el monstre negre va llançar a l'altre genet a uns trenta metres de distància, contra la paret d'una roca. Gemegant, gemegant sempre, el drac va passar, vociferant, tot foc al voltant i a sota: un sol rosat, groc, taronja, amb plomes suaus de fum encegador.

- Has vist? - Va cridar una veu -. 

No t'ho havia dit?- 

Sí! Sí! Un cavaller amb armadura! L'hem atropellat!

- No t'atures?

-Em vaig aturar un cop, no vaig trobar res. No m'agrada aturar-me en aquest erm. Em posa la pell de gallina. No sé què sento.

- Però hem atropellat alguna cosa.

El tren va xiular una bona estona, l'home no es va moure. Una ràfega de fum va dividir la boira. 

- Arribarem a Stokel a l'hora. Més carbó, eh, Fred?

Un nou xiulet va desprendre la rosada del cel desert. El tren nocturn, de foc i fúria, va entrar en un barranc, va enfilar per un vessant i es va perdre a la llunyania sobre la terra gelada, cap al nord, desapareixent per sempre i deixant un fum negre i un vapor que pocs minuts després es van dissoldre en l'aire quiet.

FI

1. Què és el DRAC? Per a qui?

2. Com interpretes aquest final? Raona la resposta.

3. Busca el significat de les paraules i sinònims: 

Fúria, barranc, dissoldre, ambarí, espiell 

4.Què té de "fantàstic" o paranormal???

GRAMÀTICA:

Categoria i funció dels elements subratllats/ Analitza les oracions i sintagmes subratllats.